Vent i silenci, al pla més alt; a la garriga, timó fragant. Carena incerta. I un viarany per on s'enfila l'últim ramat. Ma...

Anirem al tossal que domina la plana. El bosquet de garrics negreja, en la distància —com una viva tofa d'alzines turmentades. L...

La polpa de l'estiu, les pollancredes, la pluja compartida dels estams, les veus de la bondat a les palpentes de tanta llum com il·l...

Un lloc petit, que no tinga mania de fer-se gran, que se'n veja el final: amb uns quants horts i la mar o muntanyes de respir ...