Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

Rodolem com pedres al sender fins caure al cor del tàlveg o al mig del cardassar. Hem vist néixer tanys en soques mortes on el rou p...

D ic, no, què deia? Si hi ha u- na cosa com ara aquesta que explico, la plaça, el bar, uns homes i dones, set arbres, la font, ...

Des d'un lloc ombrívol, de privilegiat present, guaites la vida que passa a cada petit moment. p. 39 Lola Casas.  Re...

La neu cobreix el circ dels segles. Els nans fa temps que es mengen les paraules i els tigres van morir d'assalts ardents. Només le...

Escriuré per glossar el dol d'aquesta tarda que mor pausadament cap a l'oest. Veuré els cors d'àngels foscos volar pel cel, c...