Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

Llançar-se a allò que és desconegut, salva, diuen... salva, però, d'una mateixa? Avisa el vent que es pot partir, que espeteguin les sog...

  Vingueres  de  molt  lluny.   La  teva  faç, com  la  del  sol,  refulgia  tot  mirant  a Orient.   Jo  només  tenia  la  certesa  de  la ...

                              Uns wiegen lassen, wie                            Aus schwakem Kahne der See.                                ...

S'encalma el vent, també la mar s'encalma. Ara les barques van tornant a port i els pins s'adormen vora de les cales. Un mantell...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...

Vina aquí, barqueta meva, descansa de navegar. Dorm tranquil·la                    aquesta nit, deixa que es remogui el mar. Et bressolaré a...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

Sèiem al balcó i ens ho dèiem: mira el far de Salou, i més enllà el de Buda. Cap al nord, a la Torre, també, n'hi havia. Els volíem de p...

Un nen, set anys, duia un dofí a la mà quan va pujar a la barca. La mar plorava i plorava. I encara que no volia tenyir-se de vermell, va ar...

La poesia tracta, si ho és de veritat, d'un únic tema, algú va deixar dit. És per això que escric sobre la música de festa dels teus ull...

A LLÀ on l'aigua es confon amb les flors per captar l'aparença d'un somni, o el color de la pensa exposat... Allà on l'eco d...

          A Montserrat Vayreda Si vingués el silenci li diria: ー¿Com és que em fibla el pols l'aspra tonada de les canyes que...

Remor de barques, de mar i de gavines, perfums de flors que ja han esclatat. Et veig dalt la carena i et caldrà, d'ara ençà, con...

Volen gavines les ales ben esteses arran de barca. Els rems s'enlairen ruixim d'aigua ben blava que el vent empaita. Vora l...

Oblidar què és un rellotge. No reconèixer l'instrument. Intuir que el temps és el breu balanceig d'una barca amarrada a un port...

                    De Al sud de les teves mans Llum a les algues noves del dia. Tu dorms encara. Aixeco l'ona d'una paraul...

Tinc una barca molt vella, tota blanca, amb una estrella, l'avi m'hi deixa pujar, com m'agrada navegar! Vaig a l'Àfric...

Amb tres monedes de fantasia podem comprar-nos un poni ros, lleuger com l'aire, valent i dòcil, prou fort, que ens pugui portar a to...

Quan el mar besa la platja, no és de dia: és de nit. El mar té vergonya encara i no vol que l'estimada sigui vista, al ser besada, ...