va,tu,leggera e piana En la nit, en silenci, llegeixes un full no escrit: per on heu desaparegut vosaltres, hores embruixades...

Oh quin despit, oh quin immens furor sento pel buit de què vas fer-me hereva! L'altre tu, mort, m'indigna i em subleva perquè f...

Ésser poeta: bastir sempre en el buit, sense fi, paraula a paraula una obra que es perd endins de l'espai; ser-ne tan sols un manob...

Treballes amb les hores que has perdut, amb fulgors inservibles i moments de rebuig, tan sols amb l'esperança de reviure objectes me...

Amb mots trobats basteixo a poc a poc una fràgil, efímera casa de parets transparents. Poemes que algú, potser                    ...

No puc, Rafel, guardar semblança amb mi mateix, ni estendre prèdica sincera de la llei meva ni del meu costum, des del moment que m'...

Hi ha un abans i un després, una esquerda en el temps, l'ansietat amara els senys. Òrfena, l'ànima s'esvaeix, no queda c...

Jo conec els teus interrogants i les teves respostes. Sé que bastiràs paraules de les meves lletres perdudes. La immòbil sor...

Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, ...

Bastint, tu, la democràcia al cor del dia que vindrà, crees, conrees i eleves l'esdevenidor de la humanitat. ...

    A Isabel, intemporalment   La meua casa és la casa de la música La música sosté tot el seu firmament És la rosa i l'espiga i en...

He bastit estructures d'edificis. Estructures de ferro que la gelada torna perilloses. La vida ha anat quedant-se sota el fred ...

El risc d'obrir camins, el so de trencar esquemes. Un munt d'actes de cor , intèrprets d'una terra, inspiració i ro...