Et llego el meu viatge d'aeroplà per rutes trefilades en els núvols, els llargs silencis d'ombra quan es vessa el migdia i el vent s...

Aquí els poemes s'aferren, indòcils, els uns als altres. S'entortolliguen, comparteixen cada batec, la suor freda, els brams d'o...

Silenci és el mot que més sobreviu en els teus versos... Evoques una manera de respirar sense fer fressa. La veu s'escola pou avall amb...

Impulsa un batec, esclata, entén que vol créixer, brollar, trobar potser un dia, qui sap si llunyà o no, allò que anomenen plenitud. I es de...

Endevino la balada del batec sota el tacte de l'essència primera. Ets el temps benigne que dorm dins meu, que crea de nou totes les metà...

                A la meva mare I De quan la meva pell t'era paret i sostre tu ja no te'n recordes Ningú serva la pau primera a la ll...

Quan arribi el dia De deixar de ser pell Em vull invisible Com l'alè d'un pardal, No molestar a qui dormi En flassada tova I tenir t...

ESTIMES els esculls del mar de sempre, perquè l'esglai del risc t'allunya de la mort. Et plau el clapoteig de l'aigua en els nie...

Camine per sobre d'una enorme esfera i sent sota els meus peus nus, que ballen al ritme d'un cor fort, el batec pertinaç de la vida....

El sòl és sec; l'eixuta llicorella ens llisca sota els peus, i les gatoses esgarrinxen arreu, despietades, amb mil agulles aspres i punx...

Com un èmbol em pressiones des de fora amb punys i palmells al punt just a cada contracció. Cadascuna empeny cap a un cantó en un mecanisme ...

Perquè t'he vist petita com un pèsol a l'ombra d'una imatge. Perquè he sentit el teu batec nonat a dins d'un altre cor. Perq...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

No comptaràs més els dies que passen (aquest llarg batec), que lleves i enllaces. Montserrat Rodés. Escrits en blanc.  1995 XVII Premi Mique...

Escindit per tants de batecs, tu que anomenes murtres que no tems i foragites els meus sepulcres en la llum, saps que ara soc la teva hi...

Quan atureu el temps —l'instant entre batecs— amollau les paraules com qui fa volar l'ànima en un verset efímer. Miquel Àng...

No em preguntis, amor, per què t'estimo, si no trobo raons. ¿Però podria dir-te del rossinyol la meravella ni el batec de la sang, n...

Bescanviàvem batecs, sense adonar-nos que ens enriquíem. p. 69 Joana Raspall. Solcs.  2018 Il·lustracions: Conxi Rosique

Quin vegetal engendrament! Si l'amor vol ésser pensat, pres i sorprès en cos frement! Rosa d'un goig esbojarrat. Com si, e...

Era de sac, llepat pel batec d'un home bo. Tal volta, obert, escrit a poc a poc amb gest d'amor, foll, si més no, d'un a...