Mira, poques vegades et fan ser un lilà a la vora d'altres matolls, mentre aquest món gormand de tant misteri que es va fent vell de l...

Que no es corrompi del tot la mar, i la natura. I no s'esfondrin cases de ningú. Que a les converses, hi bategui l'amistat. I es man...

Quan els clavells m'omplen la casa totes les coses fan claror; si són vermells, el fred s'aparta —cada clavell un petit foc— i si só...

Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

L'aigua que s'atura es mor. Com ho fan els records que s'arraïmen en grapats de despulles, i es deixen caure damunt les roques i...

 Cada any, la terra, plena de l'amorosa càrrega dels gèrmens, passa del dolor mut  —el glaç, la boira— a l'alegria de la primavera. ...

El cicle de l'aigua plovent sobre el mar fumejant tornant-se boig perquè ho repeteix cada dia. Fes que sigui diferent, senyor p...

Cap a mi i més enllà de mi, abans i després. I entre mi jo, és a dir, paraules, formes indecises que cerquen un eix que els doni pes...

Això era un temple grec en altres dies ーoh, que llunyans!ー consagrat a Demèter. Runes esgraonades ara són. Ahir i avui, el mar, lla baix, b...

podria dir-te aquesta nit que el temps no passa, que no s'escola la llum al cor de la llum, que viurem en el record i serem paraul...

Des de l'arrel, escric. Amb l'impuls de la sang que enterra les aus al sorral i els trosseja els ossos. Amb l'espasa del v...

«L'ànima de l'univers [...] s'assembla a l'ànima d'un gran arbre que, sense fatiga  i silenciosament, en governa la...

Serà com perdre la calma o trobar-la del tot pels carrers i pels ulls i una mica esclafada i agafar-ne el garbuix, que encara batega, ...

Roderes i camins, estrella dels matins, incendis del capvespre: Els dies que hem viscut, les naus que s'han perdut en somnis i tem...

Estima, estima, estima, diu el Percy. I corre tot el que puguis per platges daurades, o per runes, o per polsim. Després, ves a dormir....

        I Raja la lluna un doll de llum entacada d'estrelles. El vent perfuma l'ombra d'aromes d'aigua. La nit bat...

Oh cel, de nou amb la gran torxa encesa! Deixo recances i colgat caliu. Torna a mos ulls el goig i l'escomesa, pollanc al vent, t...

                          Enfinestrada a l'orient, l'aurora                           Jacint Verdaguer, "La pomerola" ...

¡ Ai casa tan camperola, Déu me la guardi de mal! A l'eixida, tota sola, veig una malva reial. Al safareig, de basarda, bat...

Salut a la novella rosa que es bada en aquest dia esquiu i lluita amb pluja i vent a penes viu. Salut a la poncella, com recollida en u...