Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

                                  A la bona gent de pau A l'escola, el colom porta una oliva al gat, l'aranya fa un abric a la moste...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

Quan vas morir-te em vaig girar del revés. Ara tothom em veu les costures i és difícil endevinar de quin color tinc la pell per la part de d...

Mireu les gavines com s'enlairen amb plomes d'argent besant el vent. Eulàlia Antonés i Grau. Anhels de llum . 2021 Pròleg: Núria Rui...

El teu jardí és una dona de llum i d'ombres, de vorals de colors onejants, de flors que s'obren deleroses quan escolten el teu pas. ...

Escolte les teues mans als meus ulls. Sé que estàs ahí, desterrant el teló de la boira. Sempre junts, camarades de collita durant el dia, i ...

El fred pica de valent. Els niguls, plora que plora... Dins la calma de l'ambient la neu blanca se desflora... La lluneta de gener somri...

en el seu 75 aniversari Érem les donzelles del milnoucentsdeu tan enamorades d'una sola veu! El més alt poeta, Barcelona el té!...

El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblid...

Per tu s'obren les roses blanques i esfullen corol·les de neu damunt el teu cos tan petit i tan meu. El bressol                pl...

Hora blavissa               ran de la mar. Volen gavines,               s'atura el vent. Les veles dormen;               només els...

Tots els poetes parlen de la rosa I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat. Però estimem més que la porpra de totes les roses El front ll...

Tots amunt i avall en una casa oberta, a vessar de portes, en compartiments que obren les portes, ens veig travessats per vents del nord...

Qui el goig vol dria presoner la vida alada fa malbé. Però qui el besa a vol alçat viu l'alba de l'eterni tat.   William Blake...

Dona nom a la rosada. La més bella del jardí; a l'albada, engalana els seus pètals de setí. Després ve el sol i la besa, arriba el...

Llegir Atxaga davall l'ombra plena d'un pi assaborint un cafè amb gel tot contemplant com ella, esplèndida, jeu sobre la tovallol...

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'...

És quan dormo que hi veig clar. Foix Doncs jo, quan dormo, no hi veig fosc ni clar, misser Vicenç, puix dormo com un soc. Si les dormi...