Tres crecs al sacre i torno a caure -de la moto              de la bici           de la mare. Caic perquè freno perquè m'han ensenyat a ...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

                                  A la bona gent de pau A l'escola, el colom porta una oliva al gat, l'aranya fa un abric a la moste...

Tota la nit amb la cançó de l'aigua i el teu record... Unes hores salades i el ritme a les genives, de petons i d'estrell...

Blocs grisencs d'un temps primer per on la cabra pastura; tanyades de romeguer... —Fou talaiot o claper l'enderroc que encara dura?—...

Quan vas morir-te em vaig girar del revés. Ara tothom em veu les costures i és difícil endevinar de quin color tinc la pell per la part de d...

Mireu les gavines com s'enlairen amb plomes d'argent besant el vent. Eulàlia Antonés i Grau. Anhels de llum . 2021 Pròleg: Núria Rui...

El teu jardí és una dona de llum i d'ombres, de vorals de colors onejants, de flors que s'obren deleroses quan escolten el teu pas. ...

Escolte les teues mans als meus ulls. Sé que estàs ahí, desterrant el teló de la boira. Sempre junts, camarades de collita durant el dia, i ...

El fred pica de valent. Els niguls, plora que plora... Dins la calma de l'ambient la neu blanca se desflora... La lluneta de gener somri...

en el seu 75 aniversari Érem les donzelles del milnoucentsdeu tan enamorades d'una sola veu! El més alt poeta, Barcelona el té!...

El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblid...

                        "El món neix en cada besada"                                            Joan Fontcuberta No és veri...

Per tu s'obren les roses blanques i esfullen corol·les de neu damunt el teu cos tan petit i tan meu. El bressol                pl...

Hora blavissa               ran de la mar. Volen gavines,               s'atura el vent. Les veles dormen;               només els...

Salta la pedra, aigua del riu: besa la pedra fosca, i mica en mica, desfés-la. Fes el calze profund: sorra de la roca, barreja! A...

Tots els poetes parlen de la rosa I és bo de lloar-la en tan fràgil beutat. Però estimem més que la porpra de totes les roses El front ll...

No t'ha besat i ha marxat amb pressa, i ha arribat a casa, i ha encès l'ordinador, i ha escrit no t'he besat, no t'he bes...

Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la plaça de Sant Joan; damunt les finestres cau la lluna plena, cau damunt la pica ...

Tots amunt i avall en una casa oberta, a vessar de portes, en compartiments que obren les portes, ens veig travessats per vents del nord...