Guants i bufandes. Sota els nassos vermells, paraules blanques. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracions: L...

El vent passeja pels carrers l'alegria dels nens i un aroma dolç de flors invisibles. Aquesta alegria té els colors de l'arc de Sant...

Breus vermellors subtils en llamp. Cercles menuts de verd i blanc. Corbes gracioses de l'herbam, ajupides en el quadrat. Una pedra, al m...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...

De vegades el món no sembla tan inhòspit. Quan em faig un cafè a la base la neu sura una mica neguitosa rere els caramells del voladís, com ...

El vell ametller, fort i ple de vida, ha estat el primer a treure florida. És ple de flors blanques d'un to avellutat, i l'ametller,...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...

Allà, les ovelles nounades s'apilen a la cleda. En l'aire immòbil, platejat com l'aigua dins d'un vas, res no és gran o llun...

En el record aflora la tendresa i aquest matí, davant de l'alumnat, els ulls menuts que tinc se m'entristien. Que breus que som! Que...

Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

Passejo vora l'estany, tot jo ple de fred i de llum.    Sota el cel blau,  enllà de l'aigua llisa    i el verd dels boscos, com un n...

La neu tapava els senyals que orientaven les dreceres estaven trencats, canviats a causa de la guerra. Era una estratègia militar per confon...

Blanquíssimes parets caminen entre passos, m'endinso en els carrers, premo la mà dels murs, als carrerons estrets eixamplo els braços i ...

He refet el caminet, l'he fet amb passes mudes, sens soroll, sens gatzara, en silenci, per sentir la remor de la mar, el bes a l'are...

A sota d'un garrofer, els insectes són translúcids a contrallum: escates voladores entre un fullam retallat com puntes de coixí. Sentors...

Avancen   al galop   blancs vermells negres grocs   tots els cavalls. Antònia Vicens. Tots els cavalls . 2017 Premio Nacional de Poesía 2018

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...

Hi ha dies amb gargots furtius entre les pàgines nits de folis en blanc que cerquen elegies i de tranuita els mots com signes eminents calen...