No em ve de grat aquest vell cel de plata sense el mirall d'un mar que hi pari esment; els terrejants no saben re d'onades, la gent ...

Aquest camps sense una planta aquests ceps que semblen morts, seran blat, per primavera, seran vi, per la tardor.   Ferran Agulló De: 36 po...

Quan tu cantes i és de nit tots els grills festegen i congressos de reumàtics i violents vigilants mesuren el blat amb escaires. Soc el capi...

Damunt del blat que oneja                          com una mar daurada de rígides escumes                          i d'estimats perills,...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

La teva veu, la meva i la de l'altre s'ajunten com al riu les torrenteres, on s'agombolen tèrboles glopades; fang arrencat d...

he passejat per aquest bladar, una i altra vegada. hi he buscat l'encontre del camp amb el límit del cel, però la línia fosa se m...

Ordenada i gran feinera que amb recerca tafanera reculls engrunes i blat per l'hivern fred i glaçat. Lola Casas. Poemes i cançon...

I el vent deixava dintre la rosella granets de blat com espurnes de sol —només per dir com és la boca d'Ella: com la neu ros...

Jo som només un gra perdut dins l'era. No sé el que vol de mi aquesta blavor ni el que vol de l'ocell que té el color verd de la...

   La terra sent la joia de la fecunditat quan dins del solc germina la grana del bon blat.    La terra sent la joia de la maternitat...

Vent i silenci, al pla més alt; a la garriga, timó fragant. Carena incerta. I un viarany per on s'enfila l'últim ramat. Ma...

Reconstrueix el que es trenca. Fes néixer el que demana ser. Anna Gual. Símbol 47 , 2015 Epíleg: Esteve Plantada

Camina, caminaràs... som al cor de la planura: no es veu de prop cap altura, no hi ha res que trenqui el pas. L'estiu abrusa ...

        Pas a pas... i amb la rosa vermella a la mà,         caminem sota els porxos d'un vell carreró.         Sol d'abril, p...

Com se t'ha arrugat, rosella vermella, el vestit mudat tot just estrenat? Potser ha estat el blat, rosella vermella, o el v...

Dins la llavor, latent, el crit que es desarrela i aquell neguit amb què es desengruna tota espera. El boll del blat enterboleix els ...

ull del blat: una llum enlluernadora, encegadora, espera de fecundació i anunci del doll. ens parla del blat com d'una promesa, d...

Verge nostra, Montserrat, per nosaltres una fita i una font de pietat; veritat d'aquella dita: "Terra negra fa bon blat"....