Surt la lluna plena sobre els cingles, més amunt dels avets i la fageda nua. Respira molsa i líquens, solitud, pensament, llunyania. ...

Cirera d'arboç,      fruita bosquetana, rústega de pell,      color de magrana... Entre romanins,      boixos i argelaga i rour...

Cel de la terra que ens duu, brancatge amb el fruit madur, cant de la nostra agonia, veu segura en l'insegur:        Maria. Digu...

Als boscos màgics on d'infants jugàvem, Palaus efímers amb columnes d'hores, No hi ha camins que t'hi puguin portar. No cerqu...