Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

                   A Pepa Llopis El que jo vull és construir una mentida. Jo visc i escric per a aquesta mentida. La meva farsa és innocent:...

Escindit per tants de batecs, tu que anomenes murtres que no tems i foragites els meus sepulcres en la llum, saps que ara soc la teva hi...

Quin blau adust, i quin repòs tan greu, ara que el sol va i torna i els núvols clapen fosques les muntanyes! No hi valen filagar...