La ciutat esfullant-se a la gola oberta del bosc. Mudes, les branques dels cards s'hi adormen. Funestes com la nit les conques se m'...

Camins que són tota una pasterada. Jo m'hi obro pas al mig d'aquests indrets. Com qui fes pans amb llims i glaç, funyint la ma...

Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

Escolta aquesta serà la primavera. A punta de llengua i a solc de dit, amb les orelles tenses com una llebre en la foscor. Si el dir i el ve...

                   A Pepa Llopis El que jo vull és construir una mentida. Jo visc i escric per a aquesta mentida. La meva farsa és innocent:...

Escindit per tants de batecs, tu que anomenes murtres que no tems i foragites els meus sepulcres en la llum, saps que ara soc la teva hi...

Quin blau adust, i quin repòs tan greu, ara que el sol va i torna i els núvols clapen fosques les muntanyes! No hi valen filagar...