ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

La Marina juga al sol amb la closca d'un cargol; s'ha volgut tombar d'esquena i troba un cranc a l'arena. El cranc és petit,...

Els verbs són la guerra i els noms duen la victòria del ressentit, però els fets d'amor són foc d'una altra parla. El cel és la virt...

Tot es mou. Corrents d'aigua subterrània desgasten els nostres peus, com còdols. Sabem que tot passa i res no espera. Sabem que l'er...

A l'altra banda del carrer, la casa de set plantes, colors estridents, parets escarbotades, xeringues pressentides als racons. Un fugaç ...

                                            A la Júlia. A l'alba, quan el teu plor m'escapça el somni a punt de finir, em pregunto q...

Què queda en la vida sinó la tendresa? Innombrables vegades he pensat en ella. No tinc cap dubte, ni cap incertesa, em trobe vulnerable al s...

Camino muntanya amunt enmig de la neu amb dificultat la bossa de paper marró plena de queviures recolzada, pesant, contra el meu ventre, els...

La meva carn es desfeia al mugró, lloba, Em baixava pel coll de l'úter amb neguit. la tendresa, al bressol, cada nit plorava, amb els br...

Vam treure'ns el jersei per sentir la pell per ensumar la fred per donar un sentit més net a la vergonya aliena d'obrir els braços i...

Tot el verd aigualit de la canya de sucre es desfà com el blat fins als confins remots. L'horitzó et segresta la pell i la mirada dibuix...

Caminar per establir ponts entre passes que fem, i fundar nous llocs en la memòria infantil de l'estossec. Caminar per sentir el batec u...

Un barri. Al capvespre. Les coses es preparen per passar sense que les vegem. Estrelles i papallons nocturns. I peles que es decanten de la ...

I quan el cor amb un darrer batec haurà fet caure la muralla d'ombra, per dur-me com antany vora el Senyor em donaràs la mà, oh Mare! De...

Escolta, Eivissa, la joia que convoquen les aigües tranquil·les, l'immarcescible límit de la mar, el toc d'or a ponent, bressol que ...

Una abraçada és un braç que uneix dues as, dues ànimes, una a cada extrem, amb l'àncora d'una c trencada. Vera Pàvlova. A banda i ba...

Confosos els seus cabells amb els cabells del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i tan dens en plena llibertat. Llancen els braços a la...

Verda d'arbres és l'aigua on el sol abandones, pàl·lid reflex de fulles en pretext de mirall; nedes, i els braços alcen, a cada impu...

De les volves de pols visibles amb la llum encegadora del matí, en dèiem àngels. Saltàvem per caçar-les amb les mans mentre volaven en...

Tanta sort que no vaig ser una al·lota flor, perquè amb el temps hauria estat una dona ram, i ves a saber, tu, si hauria anat a parar ...