El vent i la pluja, agafats de la mà, envolten el teu arbre, sacsegen les teves branques en aquesta tempesta que avui marca les hores. Argil...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...

            Per a Josep Maria Sala Valldaura Molí del pont ─engranatges quiets, aigües d'oblit─. A la peanya hi creixen brancatges poder...

Tanqueu portes i finestres que el vent bufa enfadat. Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula i pels clavills s'ha colat. Espenta els núvols...

Cel de la terra que ens duu, brancatge amb el fruit madur, cant de la nostra agonia, veu segura en l'insegur:        Maria. Digu...

Ha florit la primera magnòlia com a tots ens floreix un amor, o una joia profunda o petita, o un moment de tendresa o repòs. Cadascú t...

Potser eres estranger, però les merles del barri, trobant-te ben adient, t'han pres fent un gran xivarri. Sense demanar permís, t...

Mentre gebre cobreix de cristall el brancatge, enlairem nostre cant; que el roser sembla mort. Mes la imatge de la rosa s'està perfu...

Gira el Març la testa amb ses roentors, que acuiten la festa dels tendres colors. I per les collades ve ta llum gentil, ton cant, te...

Figuera: des de quant temps que per a mi té sentit això, que quasi et saltis la florida i que recloguis el teu secret pur, sense vanar-t...

Tot dormint he sentit l'espessor d'aquell bosc, on creixia l'arbreda a favor del silenci; i en el cor del silenci oïa la creix...