Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

Quan et miro, xiprer, i et sento ric de mirades, de penes, de tristeses, de joies confinades sota el silenci verd o la fredor, o els braços ...

Cada llibre de poemes té un procés De descobriment Cada poema ens diu com funciona Un món tancat Cada vers ens dona un dels plers Més antics...

                                  «If it were but a matter of faith»                                                      NICK CAVE MARXO BO...

Em friso per estar sol! Si espereu mosquit o mosca desfeu-vos d'aquesta tosca cuirassa de pèl revolt. Viatgeu quan surti el sol! Entre e...

Veig aquell arbre i ja les hores nues tenen enllaç en l'aire de la terra. Les enyorances que semblaven mortes bateguen en verdor tremola...

Titil·la l'aire roig entre les branques. Misericordiós ha fet entrar la llum dins de ma casa. Miramar, abril de 2022 Maria Josep Escrivà...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

Rere les prestatgeries de la biblioteca de l'institut vas començar a escoltar  la poesia que et parlava. No entenies el món, ni t'en...

massa joves encara. i em sobta el bes. tremolen velles branques a la rambla i el cor remou tardors. caldrà que escombri el pati per veure le...

L'alzinar és el bosc en meditació. Convida al bes en el front, greu i pur. És la força feta bellesa. Canta a cada branca que s'estir...

          Mirava, allunyant-me,           un orient de coníferes.               ÓSSIP MANDELSTAM Mirava, apropant-me, un barranc d'olive...

Vent que mous branques unglejades pel sol mai no t'he vist. Maig lluminós, oliverar de plata i els brots dels ceps! Eudald Puig, dins, L...

Per quina artèria de silencis es dessagna el llenguatge? Quina ventada arremolina pinassa i paraules a les cunetes fondes del mai més? Baixa...

  Se m'ha escapat un globus  tot sortint per la finestra. No m'han sabut dir on anava     ni la mare ni la mestra.    Sé que ha creu...

Clar gener, ametller, boira fina. És la neu, amb pas lleu, que empolsina tendre blanc, cada branc de flor rosa. En la llum, tènue fum es rep...

Cau una pluja fina que va amarant la terra però si fes bo o si nevés els xiprers en renglera serien aquí mateix, guerrers morals de l'en...

Han quedat moltes ombres rera meu, un tumult de riera: les deixalles que s'han anat enganxant a les branques i entre els racons difícils...

a punta de clar, a prec d'un embruix desperto els meus designis una branca de futur en alquímics algoritmes dalt del cel remor... qui di...

Arrossego sols i llunes de llevants i de ponents, branques seques com sarments; colgo amb blau les meves runes. El frec d'una ala m'...