Abans de sortir el sol, els de parcs i jardins acordonen la zona posant unes tanques. A les vuit, els tècnics convençuts s'arrauleix...

Flueix tranquil, el Segre. Flueix tranquil als peus de casa, pel camí sempre incert de la vida. Sents que l'enyores, quan a l'e...

El bec sadollat de pau i un branquilló d 'olivera, és la figura senyera per dir al món: Ja no ets esclau.                         ...

La terra ferma sota el cel reposa compacta en ella mateixa. De tant en tant tira enlaire una alosa (no com la mar que es regira i es ...

¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor, que vols que et creguin muda, la boca ben estreta, i ta mirada xiscla tan fort com l'o...

I la rosa s'obria mentre jo dormia, i les cordes amb tremolor de música, capríped, branquillons balders sota els peus; nosaltres aquí...

¿Què és l'aigua sinó l'ànima engendrada?    W.B. Yeats      (traducció de M. Villangómez Llobet) Mentre em renteu el cotxe...

El vespre desitjar, odiar l'aurora solen, calms i feliços, els amants; a mi el vespre em redobla els dols més grans, l'alba és ...

A un goig que encara son secret reserva par que s'aboqui el límit d'Orient; es frisen núvols amb fistó d'argent i un oratjol ...

T'envio cartes que s'envolen com coloms blancs. Com si les paraules no els pesessin a les ales. Asseguda rere la finestra, n'e...