Les brases que no cuides són la cendra fredíssima que un matí trist d'hivern t'esgarrifarà l'ànima i t'assecarà el pa. Roc C...

Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant del teu xiprer que et fa de riba. -teu en l'oneig- que et fa d'espiga de casalot i ...

El temps no mai escrit és temps de roques foradades per on s'endinsa el mar i el cel hi esdevé fràgil, com les hores alades que rossolen...

Ofrena, tota preciosa, pou i vertigen que m'enlaira i m'allibera, brasa en el cor del món, brasa fins al braser, el desenllaç és a p...

Des de l'arrel, escric. Amb l'impuls de la sang que enterra les aus al sorral i els trosseja els ossos. Amb l'espasa del v...

De la brasa, la flama, i de la flama, la llança contra el cel. La punta, però, serà blava i es fondrà sempre apuntalant com biga el m...

Com quan una guspira invisible encén un foc etern i ja només importa que la flama acaba en brasa i torna a ser una guspira invisible ...

Volíem, vora el foc, encendre els pensaments amb una brasa entre els dits. El vent bufava, fora, sota el cel estelat. Intàctils, vam re...

Ones roges, capçades que escriuen una alba de coure que s'allarga, brases de terra, lava de fulles que avança arreu del bosc. S...

Un ramat de bens, lent, avança pel cel vers l'esclat ardent llisca la broma, es destria ploma a ploma. Cap pastor no guia ningú n...