Quan seré un pobre mort, abandoneu mon cos en aquella garriga i vora la figuera, que bressarà la nit amb sa remor lleugera, lluint a cada fu...

Com boll que vola arreu quan és el temps de batre els ventadors van bressant els ventalls i el vent fa el que li toca i allà hi ha una dea q...

Verd bressat amb escorça sobre el camp itinerant del teu xiprer que et fa de riba. -teu en l'oneig- que et fa d'espiga de casalot i ...

Agost, somniador, vora una barca, damunt la sorra va quedar-se adormit; el seu pit nu, pel sol ben embrunit; el seu front jove, lleu arruga ...

Sota teulada dorm una òliba. El seu respir profund i reiterat podria fer pensar en criatures que erren sense cavalcadura, en vestits infanti...

La plenitud de lluna en mi A la intempèrie visc enyorant les dones sàvies de la tribu portadores d'aigua i d'aliment Una remor sota ...

                       A tu         ulls clars... de rutilant mirada, grisor nacrada, frescor de matí; fulgurants estrelles d'una nit mo...