La meva carn es desfeia al mugró, lloba, Em baixava pel coll de l'úter amb neguit. la tendresa, al bressol, cada nit plorava, amb els br...

Les ones, bressol     de cresta colpidora, amaguen     sense pietat l'angúnia dels crits del silenci. Lola Casas. Blau.  2008 ...

Tu que en dolç bressol ets adormideta, que tens blanc llençol i fina robeta, no saps que hi havia un pobret infant que llit no tenia ...

La simetria és el teu déu. ¿Magma, drusa, macla, gemma                o bé mirall? ¿Quina xarxa cristal·lina               fou el bress...

Per a Esther Sala, Josep M. Sala-Valldaura, Nathalie Bittoun D. i Charlie.  I per a Ivette Nadal, que se la feta seva. Si t’adorms...

Tu a qui no faig confident que ploro al llit, de nit, sol, tu que em fatigues dolçament bressant-me com un bressol; tu que no em d...