S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

Com un enyor de bossa i de ventre?, com un record obscur del trip-trap del cor de la mare? En la nit que bressola el silenci escoltes el bat...

S'abat la lluna damunt la mar. De puntetes camina giravoltant, talment una baiadera, sobre l'esplanada de la tendresa que la bressol...

Vina aquí, barqueta meva, descansa de navegar. Dorm tranquil·la                    aquesta nit, deixa que es remogui el mar. Et bressolaré a...

Pogués a la teva ombra, mon lledoner amat, saltant mig segle enrera ─ per tu mig segle envant ─ desfer la torbonada que a mort et va p...

Per tu s'obren les roses blanques i esfullen corol·les de neu damunt el teu cos tan petit i tan meu. El bressol                pl...