Febrer lo curt, pitjor que turc! Qui això va dir, poc ne sabia. Febrer lo curt, que duus al burg tot lo que sobra a la masia. L'esperanç...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

No la van advertir que era una carrera d'alt risc. Dichoso el árbol ... Sense & Sensibility . Va ser breu com un poema insuperable. ...

I quan el cor amb un darrer batec haurà fet caure la muralla d'ombra, per dur-me com antany vora el Senyor em donaràs la mà, oh Mare! De...

Al peu dels passos del capvespre Corre una aigua clara Del color de l'oliva, I arriba al breu foc oblidadís. Sento entre el boirim grill...

Plovia a Khartum: desapareixia en fang la ciutat i la silueta del teu cos sota la pluja. Vam abraçar-nos com si fóssim l'aigua dels dies...

Una vegada, un home envià aquest poema a un amic que havia perdut la persona que estimava: Més breu, encara, que la de la florida, la vida d...

                                          A un escriptor Brilla un estel entre les cendres blanques que del que fou lúcida vetlla resten. B...

Després d'una dura disputa entre ells la va convèncer perquè fos més breu, més acabada. Que anul·lés les digressions dels somnis, que el...

Tota llengua quan la respirem      és breu com diem mare               fins al retorn. Nicole Brossard. I de sobte soc aquí a punt d...

Ha florit la primera magnòlia com a tots ens floreix un amor, o una joia profunda o petita, o un moment de tendresa o repòs. Cadascú t...

presumeixo que el dia s'aixeca en diversos indrets i com que aquest pensament em ve enmig de la realitat i les seves innominables pos...

                                             22 de setembre Olor de mar fixada en l'ancorar per sempre més. Abans enyoradissa dels...

per la cançó de cada ocell lliure en el blau, una ànima que faci via amb ell. ANNETTE VON DROSTE-HÜLSHOFF Va arribar amb un vent fred ...

En la vasta amplitud de quan parlàvem només per dir paraules oloroses; amb l'alegria de sentir polides les dites velles en les boques...

A l'amat he donades totes les claus; jo tinc totes les seves, i fem les paus. Però resta una cambra al fons del fons on entrar n...

Però en la sequedat arrela el pi crescut des d'ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d'una breu i mol...