Nosaltres, les pedres, quan algú ens alça, enlaira temps remots... Quan algú ens alça, enlaira el jardí de l'Edèn... Quan algú ens alça,...

De cada racó de la vida en pot brotar el plaer d'escriure. En el moment de florir ell no s'atura a pensar d'on surt perquè, si h...

Este mar que ahora llega en las notas de piano fue el que soñaste un día y era anterior a ti. Estas notas brotaron al escuchar la lluvia lle...

Tot ha tornat a port. La nit vessa a les mans murmuris d'aigua. El globus és un mai immens i un iceberg a la deriva. La bellesa ...

La tieta vol plantes i animals. L'enamoren els jardins més que cap home. De tant regar flors cantant sola, m'he tornat una dona gran...

Les llavors són invisibles, dormen dintre de la terra, preparen les seues vides mentre que dura l'espera. Un dia per fi desperten, allar...

Tempesta devastada, ullal joiós, unglada llum i gran ramell del cel, bon port celest i bocaplena rel, paller del cant i coronell fruitós...

Soc la branca més vella que resta en aquest arbre que ara llueix l'esplèndid brancatge vigorós. Passant, les primaveres hi han fet ...