No sabràs mai les vides esgarrades, els desigs malgirbats, els somnis fosos, els impulsos cucats, l'ardor somorta, les carície...

Soc una torxa encesa que poc a poc va cremant, dessobre un llantió presa de galanteig delirant. Altres arbres trauran brot, quan ja les meve...

M'he quedat tota soleta, nens i nenes ja han marxat. Les classes, callades i buides...          L'estiu ja és arribat! El porxo sens...

El cel més blau és el més buit. Com una processó de núvols s'allunyen les veus de la llar, se'n van les veus de la campana. Com un t...

Quan obres la mà i tu et penses que és tan buida i t'equivoques tant que em destrueixes sense voler: està tan plena que ara ...

Qui ve a cuidar el jardí de la torre tapiada? Qui encén un foc a l'era del mas abandonat? Què ens vol assenyalar l'escala que ...