Només el foll persegueix la llebre entre els avets, sense atrapar-la. De nen volia abastar el riu amb la mà, tot fent almosta. Però ara miro...

Vull ye-ye. S'acaba la tinta. Podré oblidar les grans veritats? Què faríem sense signes d'interrogació? Aleshores potser deixaria d...

A trenc d'alba ve l'aurella orfe de mapes, revinclada i embaumada de terraprims, a estirar-se en sol silenci per l'aigua blanca ...

Llangor de fulla verda tot just nada,           temorosa del vent. Seda del cel penjant entre les branques,           gallardet somrient. Xe...

El bosc, l'antiga foradada verda, s'ha retallat en claustre delicat, i cada capitell és un brodat de fina malla, violeta i púrpura. ...

Alta  aigua que  descalcen  els  núvols sobre  la  terra  verda Humida  herba  de  mil  ulls  oberts, humit  ullar  d'un  càntic a  l...

El meu silenci vessa des d'endins. Guaita: t'ofreno un lliri en temps de calma. S'enfila, clama el cel, i així la imatge es vinc...

Ara puc dir: soc a la font i bec, i bec fins a morir-me de set de voler més no sabent què, que és així com no es mor en veritat del tot...

... I al mig i aureolat espai lunar puja, victòria i torre, la grua. Li cus el cos l'altiva ziga-zaga d'aire i de ferro fins on...

¡Oh flor de sàlvia, cosa divina, blanca i morada, reina i beguina! Vens a l'octubre per a sentir que el cel s'esblaimi, que es d...

Un matí d'abril en gràcia s'ajoca en mi un somriure ignot i torno a dir espurnejant el Càntic de tots els Càntics. Vesso mel p...

Des dels murs et contemplen amb tendresa tèbies buguenvíl·lees de sang de les hores foscants que s'encenien per tot el cel c...

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i...

Si mereixíem de sentir l'ora com abrillanta sons despullades del camp, del prat, ja fórem dignes de desvetllar-nos, de dir p...

A l'ull rodó del pou del claustre gòtic, hi ha albades de matines. També hi naveguen núvols i encara algun estel, que s'endorm...

Hi ha coses massa pures per a ser dites o només pensades. Però els poetes, incontinents, verbosos, gosen inquietar les zones inefables...