Moc els sentits d'acord amb les paraules. El sol es pon en una gruta mentre la lluna creix des d'una selva; m'agradaria acompany...

La blanca lluna passeja pel cel obscur del meu hort. En un racó veu la pedra que dona forma a una font: —Ompli'm un canteret d'aigua...

Joventut estalonada, bé cal que respiris fort! Per la gola eixarreïda tu voldries beure a doll al cantiret de la lluna, que traspua els teus...

Soc la dona càntir que somio omplir un dia d'aigua clara i fresca melodia el buit que m'habita. Soc la dona càntir en el dese...

El dia ordena els càntirs un a un en fileres vives. La nit els clou el cor que absorbia el caos per les aortes d'argila. Costat con...

Les veïnes en parlen perquè venim de ciutat fent els elogis dels parents pobres com elles. Ens afartem de saludar dones endolades, bo i ...

Quan plogui ajuntarem fang entre aquest mur de ciment i el riu. Terra seca, terra molla i els rastres dels qui hauran baixat a abeurar-...

Aigua al sol tant és fang al terra terrissa redimida al foc fogons templen fòtils de guerra guerrera història d'estoc l'estol d...

Si al bosc tinguéssim set, quina font buscaríem? La de l'aigua més clara, més viva i més brillant. I de l'arbre fruiter, ...

Rodona, transparent, cristall de roca, es va desprendre dels teus ulls l'última llàgrima. La teva faç, abans oval perfecte, anava a...

cada lluna, cada boca que l'acull. en cada boca, una lluna. en cada càntir, un ull de llum que la lluna emmiralla. jo, l...

Si el dia és ardent i ens veda, terrífic, de caminar, aquesta acàcia fa un so d'enagos de seda. Altra joia no demanis que el jard...

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment. No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits, em passen certes coses. Tinc el desig de ...