És l'hora que surten les flors de carbassera i s'enfilen al sostre de la cabana, al captard. Quan la mare veu aquella flor, que surt...

ESTIMO ELS arbres generosos del bosc quiet després del lent batec dels dies fràgils, quan hem perdut cabanes i fogueres. En núvols de ningú ...

Donem-nos la mà, és l'hora de l'alba. Donem-nos la mà que l'ombra se'n va. Desperta, rosada, la pau del jardí. Amb l'últ...

Vent i silenci, al pla més alt; a la garriga, timó fragant. Carena incerta. I un viarany per on s'enfila l'últim ramat. Ma...

Prenc el meu bastó i lentament faig el camí fins a la cabana on vaig passar tants anys. Les parets són mig caigudes i s'hi aixoplugue...

 Gareth Williams

Agafa'ls i llança'ls amb els braços ben amunt, com un globus fràgil de paper que s'enlaira entre l'esbalaïment i els xi...