A la meva mare Parla'm de la vellesa, mare; de com admetre la caducitat del iogurt; del glaucoma insistent...

            ella es dibuixa una dona que es corda el vestit            espatlles nues              pell negra            mans negres        ...

Les marques al terra que deixen els llums de bengala gastats Són com ninotets ferits com llumins esparpallats com esvàstiques trencades o pe...

Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

Els meus cabells elèctrics el meu cos crepitant com un arbre          Anna DODAS A la vora de la meva boca trista els pobles esbalç...

Notes com ressona el raig a la pell? Com vessa la llum pels cabells encesos? És la força de la primera xera, navegant un sol que tot just s...

El camí dels magraners soleta em deixà a l'alcova. Adeu, amor matiner, lleugeres ales de rosa. Per a gronxar els tamarius la marinadeta ...

Ella s'acosta al mirall rodó com la boca d'un nen que no sap mentir, vestida amb una bata blava que també s'ha gastat. Cabells q...

Alguna cosa ha entrat dins algun vers que sé que podré escriure, i no sé quan, ni com, ni què s'avindrà a dir. Si puc te'l duré cap ...

Confosos els seus cabells amb els cabells del vent, tenen el cos feliç de ser tan seu i tan dens en plena llibertat. Llancen els braços a la...

Promesa a les neus, promesa a les cendres que disseminen els somnis, jo puc cabells per fumar, per retenir com els vents. Cobreixo d'or ...

La teva pell com un jardí de l'abandó amb moltes flors a dins. Dius: ㅡM'agraden els teus cabells llargsㅡ A la conca de la teva mà la...

sempre neixen parets damunt del fil i dalles dins de l'ombra. Cada veu d'aigua va disfressada, no sabeu si la infantesa us torna. De...

Amiga Tramuntana, tu que em portes de l'Empordà la veu de les sirenes i la veu del pastor de les estrofes, i arribes perfumada de les vi...

Al Museu Arqueològic de Cambridge hi ha una làpida sepulcral del segle IV aC que conté els esquelets d'una dona, un ratolí i una musaran...

Verda d'arbres és l'aigua on el sol abandones, pàl·lid reflex de fulles en pretext de mirall; nedes, i els braços alcen, a cada impu...

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires, per marxar fins on déu va encolar l'espardenya. Ni ho has dit, ni ho has fet,...

Mastego gust de mar a l'ona dels cabells; el temps s'aixeca fi quan l'instant queda enrere. Descargolo amb esforç tot l'e...

Pentines l'aire amb els cabells, el vent t'abraça. Dibuixes l'ombra d'un sol groc, i de la lluna, plena. Els ulls, de n...

Aquí tens un ocell, no de paper, sinó de temps viu. Mira'l: s'aboca a l'aljub fredobscur on et deixen de costat els colo...