El carrer per on passeges els dubtes                  no té neguits;         tampoc te'n treu els teus. Parles, però, amb l'asfalt, ...

A casa hi guardes silenci i una poma, per menjar-te a les set; el roure fet taula i cadira; l'amor mai cordat; ben estès com el pàmpol q...

Faré l'avís. I la sorpresa quedarà com el més gran presagi de viure. Llavors, encegaré els dies a les cadires més fortes i als papers mé...

Fa un mal temps que n'hi ha per arrambar cadires, per marxar fins on déu va encolar l'espardenya. Ni ho has dit, ni ho has fet,...

La pira dels meus dies té una dolcesa estranya, i ni deler hi abrusa ni hi guspireja atzar. Més bell que cap castell al cim de la muntan...