Són altres realitats que s'encenen enllà de les marjals, del verd vesprada que dorm en la tardor de les palmeres. Inauguren les llums an...

        Als «bons» excursionistes Foc de nit sota el cel estrellat, roja flama que a la nit puges, vent de foc que ens envoltes, enmig del c...

Sobre el garbuix dels dies estens un sòlid vel de concordança, aplegues sols i  llunes, calius i esperances, quelcom asserenant i inabastabl...

Altiu, com una embranzida inacabable, allargassat fins a l'esgotament, plantat en un jardí ombriu, ets l'arbre que ens ha honorat am...

Vent encrestant la mar, núvols en dansa, mirades fugisseres de cel blau. Entra el Sol al senyal de la Balança: les portes baten i la fulla c...

En Josep Vallverdú i Aixalà el veiem fonamentalment com un perenne pedagog, com un mestre que té l'aula sense porta, amb uns grans f...