Es desfulla la roba en batalla ferotge dels sentits. A fora viu la nit i s'endanya la calma esquiva i freda. Puc sentir com voreges amb ...

                 A les dones que perseveren                                             i escriuen.                Especialment a Joana Creu...

                          calma endins                            el tacte suau                               de la fulla.                  ...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...

Corren, com cavalls desbocats, les ones amb crineres d'escuma al vent, arrosseguen grans de sorra al fons com si estiguessin en contra d...

Càlida i flonja, la brisa em despentina. Als ulls, la calma. Els pensaments voleien i lliures em sostenen. De: Trobades:  La natura i jo. En...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

T'adorms i un silenci s'enfila per les parets de la cambra fins que aconsegueix el cim, un límit de llum en la fosca. Tocant de peus...

L'avet mig pedra, l'avet mig aigua, agafen forma i vida en aquest bes. Amants del cel i de l'aigua, van més enllà de l'horit...

D escubro el misterio ventana tras ventana alguien habita entre las hojas. El aquelarre en la hojarasca del mundo. El delirio arrasador y, a...

Com un enyor de bossa i de ventre?, com un record obscur del trip-trap del cor de la mare? En la nit que bressola el silenci escoltes el bat...

Quanta pell que ens envolta com una sutura delimitant el nostre espai de dins:    una bassa on s'esquitxa de vermell la calma i glops de...

el meu rostre a la finestra travessa horta i vagons mentre vaig envellint andanes del destí sense angoixa ni feres neta          purga absol...

T'he dit que avui mateix he trencat aigües: que m'he parit, com un pa, a mi mateixa. Aranya tenaç, faig i desfaig trames i m'enr...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

Sol i núvols terra i aigua, mar i cel, com tu i com jo, contradictoris buscant la llum d'una tempesta, en tantes hores apagades que pose...

Mientras esa mujer del Rijksmuseum con esa calma y concentración pintadas siga vertiendo día tras día  leche de la jarra al cuenco no merece...

A la plaça de Làrissa, tot sol en un cafè —Bello Brazil— m'assec. Mire la gent: passegen en comboi, viuen l'instant, agraïts de teni...