No és massa habitual que, com avui, viatgem plegades en un d'aquests allargats artefactes que ens fascinen i retrobar, en arribar a l...

No has nascut per estimar, no ho creguis: tu has nascut per viure i fer camí, per ocupar uns instants, alguns espais, i sentir el fre...

escric, perquè sobre l'esquena del paper la meva veu camina en calma i es grata els peus, les mans, la panxa i va a un galop que...

¿Has vist, Berta, com voleien          les fulles? El vent de tardor els dona             ales i les allunya. Però         nosaltres juguem ...

En la quietud uterina, amagades de mi, amagades dels miralls, les arrels fetals de canell i cor s'entortolliguen dins meu....

Camino pels carrers, travesso ciutats trinxades, llegeixo noms de pobles que conec, m'assec sobre voreres enrunades, m'endinso fàcil...

Enmig dels tarongers, la planura s'estén fins al límit enaiguat dels arrossars. Diuen que Joan Fuster venia aquí sovint, caminant des de...

   per a A.P.C. Dues dones seuen a taula vora una finestra. La llum esclata diferent en cadascuna. La conversa guspireja i els vianants del ...

El seu perfil hel·lènic té un punt de gravetat                         quan està trista. Les ones del seu pit               ...

                                   Fem en terra un ample cercle,                                    per quan tot d'una hi surti a...

S'abat la lluna damunt la mar. De puntetes camina giravoltant, talment una baiadera, sobre l'esplanada de la tendresa que la bressol...

maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal?...

Camino muntanya amunt enmig de la neu amb dificultat la bossa de paper marró plena de queviures recolzada, pesant, contra el meu ventre, els...

Aquesta és una altra manera d'omplir Entre la mà i l'espera Entre el fang i el núvol Entre callar i mentir Els traços es...

(No era amor la mà que t'ensenyava a caminar. No era tendresa la cullera que t'ensenyava el camí de la boca. Deien: Aquesta nena ens...

Soc amb vosaltres, arbres folls en la nit, sento que el vent us té desperta i us força. Jo també vetllo, perquè em puny el delit d'inter...

Elegant, fort, fi, poderós, camina, corre, vola, balla. Negre, blanc, canyella, marró, talla l'alè per allà on passa amb bell pas, al tr...

Sota el calaix les paraules s'aturen. Tant se val. Ja es posen de camí. Fina Cardona.  Pessigolles de palmera .  1981 Pròleg de ...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...