De fa dues nits sento l'òliba cantar I voldria tirar-li una pedra perquè fugís, Però he sabut que aquest ocell és sant I que amb ...

Dessobre la terra dura anava fent ma drecera. Passava el vent, sorollant la canyes de la riera; el vern era sense fulles i seca la ginestera...

Vells murs de pedres que s'atrauen, perpètues, les unes a les altres. Murs de pedra seca que ens guien i protegeixen el camí, i una succ...

Refà el camí que arriba a casa els pares. Només són vint minuts amb l'autobús i un quart de segle o més a l'ascensor on tornarà a ll...

Camins que són tota una pasterada. Jo m'hi obro pas al mig d'aquests indrets. Com qui fes pans amb llims i glaç, funyint la ma...

El meu cor, un projecte de Gaudí, serpeja i puja per reptar el barroc, les superfícies neixen de còniques sota pedrosos boscos de bambú. Par...

   I Evoco únicament la imatge d'un capvespre al pont de pedra, en rosa. Neguit de la incertesa, aigua aquietada del riu. Cla...

Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

     El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

                    quan la Momerota,                amb cap de cartró negre                       i vellut granatós       ...

La nostra casa és sempre un equipatge; el nostre gest, un repetit adeu; el nostre afer un llarg pelegrinatge per la ruta del sol o de la neu...

Seure amb l'esquena repenjada al mur. Assumir els camins cecs, les parets altíssimes, la corba esmolada de tots els topants. Respirar el...

El miracle, ser carn en la fam del seu cos. El seu cos, que és present per al viu dels meus dits venturosos. Als dits, un banquet, una festa...

També un camí cap als afores. Una mena de fe. Un senyal. El cirerer s'esfulla. Resplendeix la fruita sense explicació            ...

             [homenatge a Joan Guinjoan]   Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et sembla que només hi ha ...

«Lo sai, mi hanno lasciato qui un bambino: voglio che studi, sai, ch'abbia un futuro», ti ha detto oggi nel buio di mezzogiorno ...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...