Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...

S'ha deixat caure una estrella i rodolant sobre el meu ventre, desvetlla somnis caducs, per impregnar-me de certesa. El pensament mut és...

El vent i el pi s'emplenen l'un de l'altre, vora el camí. De: Hivern Temps de haikus . 2022 Text: J.N. Santaeulàlia Il·lustracio...

Quan Nadal truca a la porta en la pausa de cada any és hora de passar comptes. Deslliurem-nos de l'afany que ens empeny i neguiteja i gi...

Heu vist? Hi ha un sol ixent imparable, tanca les nits de cridòries, de freds rous inerts estèrils i de vols d'ocellassa furtiva. Però m...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

              Un carrer sense fi, amb quin pas l'emprendria? Em doldria no aturar-me en cap portal, ni veure mai quin destí m'espera...

           A Maria Perxés Agullana la blanca, Agullana la forta, dels llaurats i les vinyes, dels olivets i l'horta; de les pairals venç...

Hi ha mans que saben ser ocells o núvols, àngels de neu dansant la nit més cega, branques que acaronen el cel quan mira amb ulls desconsolat...

Hores, color de maig, fresques. Allò que ja no es pot anomenar, cremant, audible dins la boca. Veu de Ningú, un altre cop. Fondària adolorid...

Queda l'esguard, encara no serè, d'uns ulls color de mel. Queda el ressò del pas lleu que ha apartat de mi el teu cos esvelt. Queda ...

El suro t'ha fet rica, t'ha fet forta, amb pausa, seny i cor, Palafrugell; si ha caigut abaltit el teu castell el camí de la mar et ...