Tota la nit esperi l'alba, i el cel no veig emblanqueir. Ah, si volgués el vent que passa portar-me aquí el teu sospir! Del teu castell ...

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d'algues en moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? F...

     El santuari  damunt  el capriciós turó  té els senyals del temps gravats a la pedra. Lloc aquietat, el camí és una serp silenciosa i  b...

                    quan la Momerota,                amb cap de cartró negre                       i vellut granatós       ...

La nostra casa és sempre un equipatge; el nostre gest, un repetit adeu; el nostre afer un llarg pelegrinatge per la ruta del sol o de la neu...

Seure amb l'esquena repenjada al mur. Assumir els camins cecs, les parets altíssimes, la corba esmolada de tots els topants. Respirar el...

El miracle, ser carn en la fam del seu cos. El seu cos, que és present per al viu dels meus dits venturosos. Als dits, un banquet, una festa...

També un camí cap als afores. Una mena de fe. Un senyal. El cirerer s'esfulla. Resplendeix la fruita sense explicació            ...

             [homenatge a Joan Guinjoan]   Si recorrent la nit fosca el camí cada vegada se't fa més feixuc i et sembla que només hi ha ...

«Lo sai, mi hanno lasciato qui un bambino: voglio che studi, sai, ch'abbia un futuro», ti ha detto oggi nel buio di mezzogiorno ...

No sou només estendards sinó també terra present. No sou només música sinó també silenci de perla. No perdeu mai el vostre cam...

Hi ha una manera de fer que va més enllà d'aquesta nostra forma d'assenyalar els buits que deixen les coses quan les fem desaparèixe...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

Ens conduïres pels camins de la pau i ens nodrires amb el pa de l'amor; tristeses i joies, fadigues i enyor els agombolares ...

Eres tu el camp, o el camp enamoraves? Coneixies l'abril i ja et somreia un dimoni boiet a flor de galta. Venies per un caminet ros de m...

Si em diguéssiu, avui mateix: -Desarrela't del llot impur, vine amb nosaltres, creix, solca camins d'atzur, deshumanitza...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Narcís fa mutis, a Queralbs. Vidre velat dels cotxes, que dormiten, abandonats en un racó de plaça. Tothom s'enfila al tren. Pel...

El teu balcó fent-se fosc al mateix temps que la nit. La teua cambra plena de penombres i de música. Les teues mans amagades dintre un blau ...

                                              A l'Arnau Pons En una punta un laberint que mossega i acull, que ni guia ni no, que ni sal...