Morir-se deu ser semblant a prendre's unes canyes al Tocs de Llançà. La brisa nocturna s'amara a la teva camisa, els astres t'em...

El gat miola, el poll piula i el parent que em deu diners, quan els hi demano, xiula. No deixis passar, Anton, ni un jorn sense fer quelcom....

Aquí tens un ocell, no de paper, sinó de temps viu. Mira'l: s'aboca a l'aljub fredobscur on et deixen de costat els colo...