No tot és claredat a dalt de les alzines; s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum: l'home color de vi, les estrelles veïnes, ...

Com si de cop abolissin el fonoll de l'estiu, la raconada que cobegen ones agitadíssimes; cop si de cop prohibissin l'Óssa Menor, le...

Les campanes de Palau, qui les branda? qui les mena? La volada, cel amunt, qui l'ajunta i la dispersa? Per què es mou el gira-sol? Qui t...

Avui recordava a En Puig de la Lletera que, quan jo feia el segon curs de batxillerat, i d'anada a l'Ibèric del carrer Gran de Gràci...

Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel...

QUI DE VOSALTRES...      Qui de vosaltres xiuxiueja tots els verbs qui de vosaltres és la cabellera en flames d'un nen      qui de vosal...

Amb el bastó a la mà, esguardo la neu pura Sobre el rierol una nuvolada avança     com una mar amb múltiples onades Un llenyataire entra a l...

Davall tes prepotentes, immenses ufanors, Devesa, ja finaren les estivals rialles; tu reses al novembre pels hèroes defensors i llur visió e...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

El cel més blau és el més buit. Com una processó de núvols s'allunyen les veus de la llar, se'n van les veus de la campana. Com un t...

     A Maria Blasco Font de Rubinat Era al migdia, que amb la veu em tornaves conreus, arbredes, ocells passant, la fràgil eternitat dels ma...

Tan sols reconec el plaer extrem de ser peó que avança pels escacs i arriba a l'altra banda i es transmuta en torre des d'on mirar-s...

En l'hora en què nostres bells somnis se semblen a la naturalesa en son matí i en què la naturalesa en son matí sembla un bell somni...

Els pastorets s'aturen en un camí fondal. Per l'aire s'entrelliguen campanes i timbals. El cel és ple de signes. Ah, qui ...

                                                A Adrià Chavarria Campana de l'ermita del Mai més que abismes els ocells en el sil...

Fines capes esmaltades de cristalls concèntrics del meu jo. La campana de la torre de l'església envigorida. Laia Llobera i...

Ja no soc, ja no tinc ja no vull ni voldria. ¿Què no soc? ¿Què no tinc? ¿Què no vull ni voldria? Una cosa que el temps inclement em pr...

Matins, aurores de la terra meva! ¡Quina delícia més tendra es don, quina esperança la claror difon en les aurores de la meva terra! ...

Vas treballar, edificant persones, a poc a poc, entreteixint els graus del sentiment i el rigor lògic. Vam ser companys en temps dels...

Enllà del prat, l'ermita que presideix la vall, tremola de petita. Quan, del migrat batall, en el cloquer mesquí ressona ...