L'estació es fa més fosca quan s'encenen rectangles de llana i de mimosa. Els vagons de la nit gemeguen als extrems de l'orella ...

Quan arribes a casa amb la cara cansada i t'asseus a sopar perforant les notícies preocupat a saber com serà la setmana (no saps la prim...

En aquest carreró de les espècies el cirenaic sol pensar en els profits —dàtils de Síria, llavors d'Etiòpia, pebre de Damasc, el nòlit q...

Quan vingues necessitaré una alenada, un tu amb mi, un jo amb tu. Un dibuix als llavis que descongestionen els ulls cansats, els tancaré per...

Com un llop és el vent Que baixa dels munts al pla, Als camps vincla el gra Per on passa corprèn. Xiula en els matins clars Il·luminant case...

O juliol, jo canto les teves xafogoses superbes nits que abrasen alcoves i jardins; les teves nits que encensen els astres, amoroses, te...

Parar el despertador, sense obrir els ulls. Desitjar aquells cinc minuts més. Encendre el llum. Aixecar la persiana, quan encara és fosc....

... Tu, la llum als ulls i al somrís que es fan espai entre el cansament; ens mirem (ja fa anys!) en els núvols, com ho fan dos que des...

Per la plenitud madura de l'estiu Deixaré que les meues mans rellisquen. Estendré els meus adolorits membres Cap a la terra pesada ...

Potser vindrà un temps en què coneixeré tot gest teu. En aixecar el cap sabré si estàs cansada o irreverent o tan sols desitges una moi...

Que estàs pàl·lida de cansament, de pujar al Cel i contemplar la Terra, i de vagar sense companyia entre estels d'un diferent llinat...

Sempre que torno de la feina tard, pujo a la teva cambra i m'assec prop teu per veure't dormir: no saps com m'alleuja sen...

Et cobrim, rostre dolç no pas cansats de tu. Ets tu qui sents fatiga de nosaltres. Recorda, mentre te'n vas, que t'hem anat segu...