32. «Esperança» és aquella cosa amb plomes - / Que es posa a l'ànima - / I canta la melodia sense paraules - / I no s'atu...

Jo soc aquest conjunt de circumstàncies que haurien pogut fer-me un gran poeta. Vaig esmerçar-hi alguna parauleta. Alguna cosa, sí, he viscu...

Les onades trencaven una a una Jo estava sola amb l'arena i amb l'escuma del mar que cantava sols per a mi.   As ondas queb...

Acaba el dia. El crepuscle estén les ales, acollint badalls de sol, somriures de lluna                    i claror somorta. Les ombres jugue...

Quan ve Nadal fem el pessebre amb rius, muntanyes de colors, el caganer, l'estrella, l'àngel, el nen, la mare i els pastors, cantem ...

El temps és un perjuri encès, balança amb ors i grans deixies on l'alba es fon i dicta el pes de tanta mort i vida tanta. Rom...

Nobody has the power to decide whether the present is dead or is alive. For now is never and never is the truth keep all your dreams prevail...

V aga entre somnis la cançó amb tremolors de melangia. És ressò càlid d'infinit la melodia. Vola dins l'aire la cançó -...

Amor, el bosc no canta: en un moment, s'han deturat les pedres a escoltar-nos. Són els teus mots les dolces portalades d'un temple o...

Quan li tocà cantar a Desdèmona –i tan poc viure li quedava– no pas d'amor, la seva estrella, de salze, salze sanglotava. Quan li tocà c...

Al trenc de l'alba i quan el sol es pon en nues platges o darrere els alts cims cantaré l'esperança. Mercè Macip i Gich. Petits poem...

La gallina estarrufada, bec i ungles, al costat dels seus pollets és geganta i és valenta i enraona, calla i canta a la vegada. Enric Casass...

Cucut, ocell joiós, bé canta mentre vola; mentides no diu mai i ens porta bones noves. Es beu els ous d'ocell per fer-se la veu dolça; q...

En variacions sens fi sobre un tema les ones venen tot puntejant les roques. Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris fins a trenca...

Quan tu cantes i és de nit tots els grills festegen i congressos de reumàtics i violents vigilants mesuren el blat amb escaires. Soc el capi...

                     A Marià Villangómez —Poetes, reconec els vostres mots —em digué. I era cert. —Tous pensaments arrecerats hi dormen—conc...

Ha aterrat un colibrí al pensament Dins seu hi jeu un niu de constel·lacions. Jo voldria ser fusta d'altar o cera calenta. Però seré oce...

                                   Fem en terra un ample cercle,                                    per quan tot d'una hi surti a...

S'abat la lluna damunt la mar. De puntetes camina giravoltant, talment una baiadera, sobre l'esplanada de la tendresa que la bressol...

El vell que ha hagut de recordar els seus amics que mai no van tornar dels camps, és el pare. Ha plorat als meus braços amb llàgrimes de san...