El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial, aque...

De petita em vaig adonar que les fulles Tremolaven al ritme dels meus pensaments I quan m'allunyava, les tiges de les plantes Es doblega...

                                                A Salvador Espriu Sadoll de blancs en llum, espatlla en força blava, el mar nua les boires d...

            Oh, solitud, més que calmada, tensa; no buida, ni farcida de silencis, sinó xopa d'amor i de recances!             Illa mare...

      Abril, abril,       abril gentil;       abril, abril,       que vals per mil! La larva s'ha deixondat i `l cuc torna papallona; l...

Hi ha un deix en les teves mans -mans de vehement poeta- del desig que he esmerçat a les boques de tants homes. Amb quins ulls de nina il·lu...

El cant d'un gall retrona al fons d'un pou emblanquinat. La terra roja en zel de primavera. Marges d'espàrrecs. Entre els bancal...

Sardanegem mentre la cobla broda les notes del que escolta o vol comptar, unim-nos un cop més dintre la roda i fem que el seu avui tingui de...

jo vaig ser tots i cadascun dels infants fets de sucre i silenci. l'absurd del vermell a les galtes i el cant camuflat en l'escàndol...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

Com un fruit del silenci amb ales de solitud, com planta pionera he arribat a aquesta illa blanca. Quantes bufades de vent! Quantes tempeste...

La poesia, pregària de mare. I el cant, el plor del meu infant. ** La música és l'aliment de la meva fortalesa. ** La tragèdia és no pod...

Els ocells no són conscients del seu cant. Molts de poetes tampoc. Ponç Pons. El rastre blau de les formigues . 2014

                                   A Carme Ballús, per "Dies petits"                                           Minut 13:59, a you...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

El teu jardí és una dona de llum i d'ombres, de vorals de colors onejants, de flors que s'obren deleroses quan escolten el teu pas. ...

Trontollem, amor, les roses sobre els fronts empurpurats. Totes, totes, s'han descloses al calor del mes de Maig. I que hermoses són les...

Em llevo de matí                             sento la música de vegades barroca                                Marcello o Pergolesi El sol i...

L'aigua juga a fer-nos veure tort Com quan en terres estranyes aturat badoc damunt d'un pont, o palplantat a la riba, rumies, cor no...

a mossos, aquesta pàtria a mossos, com una inspiradora ironia, com un passeig que s'enduu la mar un dia apocalíptic de tants, una denteg...