El temps n'ha fet paràbola, de l'olor de llimbs. A l'arena, paper verjurat, s'inscriuen cal·ligrafies secretes, paraules enf...

Una mar on passegen bergantins, galeres d'alta vela, humils barcasses... De Palerm ve una nau que porta vi i a la costa s'encene...

El canyar posa als llavis de l'oratge ses deu mil flautes. Joana Raspall. Batec de paraules , 2013

               A Núria Espert Veig glatir de llavis que no s'obriran,  secs d'una dolenta set d'aigua de mar. Ja des de...

Olor mullada dels horts, tendre sospir de la terra! La riera i el canyar se van dient amoretes. Les paraules que s'han dit, el bon ...

Asseguts en la humitat del crepuscle somriem cadascú al seu lloc; la música corprèn llunyanies, garbellem els gestos quan ja no hi són: ...