Assegut al balcó quan ja declina el dia, miro els núvols. El motor d'un avió asserena el firmament. S'encenen llums a la ci...

Versos amb polpa de capvespre. Enyor de violins cecs Per les nues voreres Si mai no pels carrers. De sobte la pols d'una tonada. El folr...

llit d'un riu que fou i ara és còdol atrinxerat d'un entretemps incert i precari ara torneu, obreres del dir, insuflant-me una melod...

Amor, quan jo ja sigui morta no em cantis planys, soliu; no em plantis roses al capçal ni un xipreret ombriu: sigue'm, a sobre, l'he...

Els joncs esplomissen les seves faixes al gerber del rec. La fresca pren protagonisme a la closa de les Gantes; pretén coronar una primavera...

Ha plogut molt. De tot arreu m'arriben sentors de terra molla.                                    Bec, golut, la llum esplendorosa del c...

La llum, només un vel i una boira de grocs, s'allisa els plecs del vestit pàl·lid. Capvespre al caminet del riu. Un fresseig fa arb...

                                          A Lluís Solà Les ales de l'agró, fines i sinuoses, planen tranquil·les sobre l'aigu...

Roderes i camins, estrella dels matins, incendis del capvespre: Els dies que hem viscut, les naus que s'han perdut en somnis i tem...

   Tota la llum sembla restar captiva al cel turquesa del capvespre. Tota la llum sembla furtada al món que, de sobte, s'ha trobat nu...

             «Llegim-nos altre cop, si és possible, els ulls»                                                                        J. Vi...

Com un riu que esberla el dic i flueix incessant cercant un llit, m'arruo jo entre florits aiguamolls i nius d'ocells d'aig...

Ah vella llibreta on escrivia les meves redaccions de francès "Mes vacances": m'han agradat molt les vacances je suis all...

Estava tan distant de l'alba com del capvespre. En un paratge de neu s'havien esborrat tots els camins: si avançava em perdia, s...

No és a la nit sinó al capvespre, a l'hora blava, quan deu mil ocells a la renglera d'un cable elèctric es posen d'acord i a...

Què hi fem aquí?                            I la gent que enraona defora, de què parla? Se'ns omplen massa de presències incertes ...

Com és de bella la muntanya de Zhongnan El seu cim cobert de neu forada els    cabassets de núvols El bosc brilla sota un cel serè, bl...

Cansada, torno a Claret sota l'embruix d'aquest capvespre encalmat, que ja declina. I una remor fugaç sembla musicar els re...

Crec encara en el destí dels ulls i en la remembrança d'un món en què vaig cercar somnis i promeses, en què vaig respirar territoris...

                                        A la meva neta Núria               (Adagio molto, semplice e cantabile) Només tres notes: amor, ...