Com el pastor mitrat que fa visita als seus fidels i té per cada u mots de consol, farina pel dejú o pel sedent un trago de vi bru, va pels ...

El cor és un llac de sang. La carena del vaixell, la quilla del somni. Invoco la nit perquè em parli i porti, en la claror flonja de l'a...

        Als «bons» excursionistes Foc de nit sota el cel estrellat, roja flama que a la nit puges, vent de foc que ens envoltes, enmig del c...

Carenes de la Mola i del Montsant, des d'on l'esguard ha reposat en la línia de l'horitzó llunyà. I la memòria ha em...

Per sobre les teulades, horitzontal, la ratlla del mar fa de grisalla. Les agulles dels pins pugen en vertical i també el campanar, amb el p...

Ha vingut com cada any la primavera: colors grocs i vermells, ocells al vol, un vent enjogassat, amb la fal·lera de perseguir el que troba s...

El cel és un somriure, la llum tot esblaimant-se emporpra les carenes del llunyedà horitzó; a vora els bancs de pedra, l'herbei va collt...

Mentre ens movem sembla que alhora lentes àguiles es moguin seguint la carena. Són les capçades d'arbres. Enormes ocells que claven les ...

Que l'alegria ompli els nostres cors Fa fresqueta les nits de lluna plena, quan l'estiu encén l'aire d'or i orgia. Els...

La nit se'n va i es fonen les estrelles a poc a poc, cada una al seu albir. La lluna es pon per coll de Finestrelles, és hora de ...

En baixar del Mon Mei, el monjo de Shu toca el llaüt.               Un sol gest de la seva bellesa i escolto com el vent bressola la ...

Desfés ton llençol, pluja beneïda. Vessa ton misteri, vessa ta frescor: Al boscam onbrívol, torna-li la vida, i sigues mestressa de tot ...

El bou pesant, veient la gent que tantes coses oferia, diu que volia fer un present al dolç Infant de l'establia. I quan minvà una ...

Jo, quan escric, escric al moll de l'os que em vertebra, a la pell de l'ànima en gangrena, al cim més alt de la carena, ...

      sonet poliestròfic amb estrambot Amb els clams del meu poble -ara una sola veu-, se m'embolcalla el cor amb colors de bandera,...

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir res... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'...