El gris brancam, pels volts de la Devesa, fa un to somort, a la vora del riu. Plana una blanca gavina perduda dessota els ponts, al proper M...

Girona tota estesa, enfredorida, s'emmiralla en el riu indiferent; té l'aire d'una noia emperesida que duu el passat florit al p...

Flueix tranquil, el Segre. Flueix tranquil als peus de casa, pel camí sempre incert de la vida. Sents que l'enyores, quan a l'e...

El rei més ben plantat, Jaume Primer, mira la mar d'un tremolor que brilla i el tempta el camí blau vers la dolça illa on frui...

Els grans corsers de Foibos travessen les sagrades blavors i junts renillen amb vigorós anhel; la terra s'enlluerna de la claror de...

Dius la bellesa i ja tot s'il·lumina. Ara deixa que el temps flueixi lentament entre el paisatge i tu i que el silenci posi accents ...

L'eternitat conté places de mans. Així la tinc quan veig ardents les teves. M'ho deia el vent: -Vindran segles de mans. Duran arr...