Quan el meu cos es corrompi i jo sigui morta continuarà el jardí, el cel i el mar, i com avui igualment han de ballar les quatre estacions d...

Vaig veure països de pedres i de rius on els núvols obscurs com les aranyes roseguen el perfil morat de les muntanyes entre postes de sol ro...

El cel és fet de satalies blaves, travessen l'aire campanetes d'or. Les lletanies planen damunt dels prats com fumerol dormit. El mó...

Pare-esparver que em sotges des del cel i em cites en el regne del teu nom, em petrifica la teva voluntat que es fa en la terra com es fa en...

I si tinc les entranyes arrelades a la terra i el meu cor mira sempre cap al cel, quin mal faig? No em digueu com he de ser dona. Bel Granya...

Cada fulla de camins o venes. Enlaire les intermitències d'un ocell. Torna rítmica i fidel la mà cap a casa. No érem nosaltres ...

Cel i mar                cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi ...

                     L'escric amb ràfegues de llum                         solcs gelats, vapors d'avions                            ...

Els verbs són la guerra i els noms duen la victòria del ressentit, però els fets d'amor són foc d'una altra parla. El cel és la virt...

Mira, poques vegades et fan ser un lilà a la vora d'altres matolls, mentre aquest món gormand de tant misteri que es va fent vell de l...

Terra xopa mirall del cel que a voltes banya de llum l'aigua i encén el fang latent entre les mans captiu al zel vel·leïtós dels...

El cel és gris, el cel és blau, i és roig encès, de matinada. El cel que he vist i que m'atrau és el que tens a la mirada. El cel és gri...

   Allà on s'acaba el bosc       i comença el cel, ha pres un sentiment estrany              en arrels   que creixen massís avall.    Al...

     (Record de Hemingway davant el cap Vermell) Vell pescador que estimes l'aigua i el cel i la nit grans i se t'aferra al paladar ...

—Mare, digues, per què els núvols que abans vestien de blanc de sobte ara s'engalanen i es vesteixen de morat? Per què els ocells ja no ...

La trapezista roja estima el cavall verd com el dia, la nit. El gall i el peix ho diuen i els músics pinten l'aire de cel i mar i pau. M...

Mira la lluna alta, llunyana, sempre al marge de tot. Cap trontoll de sentiment li fereix el cor, cap desengany de vida ofusca el seu cel en...

En allà, en el cel, vols de nigrils volen mentres lo sol s'amaga ja, la marina calma i transparent emana lo sou ventarello lleuger perfu...

Des d'un nèctar silent pren embranzida. De la fondària al cel fa la bastida. Dins la foscor, l'arrel xucla la crida que ha d'env...

Ser mariner deu estar bé: navega que navegaré. Mirar el cel blau ben encantat, respirar fort l'aire salat. Xarrupar en glops llimonada, ...