He deixat un any més l'hivern enrere, i en els sentits potser sí que em sembla néixer, com un de tants esclats de vida cíclics: la brisa...

A Milagros Salvador Les calcàries vestides de gris es dilueixen amb el plor, deixen petites fissures on arreles com una falguera. Els sentim...

La membrana cel·lular delimita l'ameba que et fa tenir un jo definit: una identitat individual construïda amb una frontera permeable qu...

Diria que l'amor humà, caducifoli, o perenne, per ser complet i rebrostar en cada nou cicle, hauria d'haver provat el teu tas...

«L'ànima de l'univers [...] s'assembla a l'ànima d'un gran arbre que, sense fatiga  i silenciosament, en governa la...

                               A Anna Murià Hi ha aquest coratge tan teu amb què fas front als estralls del temps. T'aguanten l...

Perquè els colors de la tendresa aporten tonalitats més netes al paisatge i fan l'ombra dels arbres molt més densa. Així cr...

La naturalesa de les coses no és arbitrària. Com la llengua que perfila aquests versos. He nascut embolcallada d'ombres enmig de ...

La boira matinera de l'hivern s'ha emportat la blavor del seu esguard, bressol de somnis de tants dies clars, on els miratges er...

Qui ho ha dit que haig de comprendre les coses, diu el poeta. Les coses passen perquè passen, i l'amor també, igual que elles. Per q...