Amplitud de carenes del pit!                                                 Josep Junyent Ara tinc la sang verda...

B rancs enlairats per cims i fondalades, O mbres i resplendors de nord a sud, S oques que creixen, heures afuades, C amins entre aigua...

La boira el teixeix quan puja com un ramat, fins als cims i cau a dolls o a gotims de l'alta mà de la pluja. Montserrat Vayreda i Trullo...

   El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial, aque...

De tots els camins en podem treure alliçonament. Però des del cim d'una muntanya es fa difícil de reconèixer les fronteres. I continuo e...

Com una carpa de circ, el Montseny blau sobre el cel rogenc i la boirada, solca el Tordera i amb la vela empeny els ormeigs de Montnegre i l...

Enfilada a dalt de tot. Al cim dels manyocs de diari que has anat arroplegant i que fan, ara, la teva vida fins aquí. Al cim de tot, amb les...

Carenes de la Mola i del Montsant, des d'on l'esguard ha reposat en la línia de l'horitzó llunyà. I la memòria ha em...

Al falziot dalt del niu li ha fallat el peu i al cim de l'escala cap cot i arronsat jeu, les ales no l'alcen i el fat té nom de gat....

Inclinada a l'ampit de les gestacions, seré l'ocell de sang calenta que alça el vol amb ventre inflat quan la nit es trenca en dues ...

amor senzill d'estam que d'espigues se t'envesca amor de cim alat per trobar-nos a les mans amor de terra enllà riba estrany...

Dalt del cim d'un espadat, entre crestes del rocam, emoció, bellesa, art: un acròbata, l'isard. Les oques van descalces . 2021 Poeme...

Cim que et perds en les boires del Pirineu, rosa mística oberta sota la Creu, himne de veus heroiques, perfum d'abril. El més gran dels ...

Jo el que vull és ser gran de gran i no vella de vella. Sortir al món, i no que entri a casa, la mirada del cim i no cucales pel fangar. No ...

Vinc al recer de l'àmbit d'aquest temple. La pedra sembla abatre's i discórrer per un perfil de traços vigorosos, i cada rengle ...

              De: La casa que vull de Salvat-Papasseit a la meva casa. La casa que vull que tingui finestres i tingui un balcó, portic...

La rosa té fred en la terra nevada...           A Sevan hi ha tres metres de neu...           Un pescador de muntanya treu el trineu        ...

A baix costers i vinyes orlades d'espinals que a la tardor saluden amb baies de corals. Sarments que s'enjoiellen de pàmpols i raïms...

                  A Francesc i Ellen Com figures fantàstiques sorgides del no-res i un mar igual de fondo que els negres cims torturats refl...

Esfilagarsar mars teixits amb llana, un hivern qualsevol. Tan delicat, el nou abric, el gest de llibertat que ens dediquem... Trenquem l...