També un camí cap als afores. Una mena de fe. Un senyal. El cirerer s'esfulla. Resplendeix la fruita sense explicació            ...

                            A la meva mare Tu que coneixes l'antiga paciència de desfer tots els nusos de la corda i puges un...

Al maig el Conflent és un mar tot verd. És un mar fet d'herba i de rama nova; cada any, en poc temps, el pla n'és cobert i després l...

L'arc de les celles, que tot just es formen, dibuixa una bella cúpula a l'aire. La sosté el borrissol dels àngels que guarden l'...

Soc a dins d'una presó i m'agrada tanta reixa: visc del cant del brollador, que escoltant-lo em sento créixer. Quan arriba el mes d...

De lluna encesos, els cirerers en flor fan serenata. De Serenata al clar de lluna, 6 Maria Josep Escrivà. Sempre és tard.  2020 Premi Miquel...

El cirerer se'ns ha mudat       vestit de lli: aquest matí del mes de maig       vol donar el sí. Les branques són com un pu...

Et diré que la primavera s'acosta a tu com l'aire a les primeres violetes i que els corbs tracen signes amorosos amb ploma negra i...

                                         de Canto General , II-IX Corda del cel, abella de l'altura. Nivell sagnant, estrella const...

Glorieta del jardí, d'esquena a la mar oberta, d'un camí de cirerers coronament i ofrena. En els meus records d'infant és...

La gàrgola mig riu adolorida guaitant el vell jardí. Clareja cel amunt. Plenes de vida comencen de florir d'un cirerer novell les ...

Somriure d'ametller florit dents de rosari de lluna Josep Maria Junoy ( Obra poètica , 1984)