tirar del fil de les paraules fins a omplir la pàgina blanca. una paraula en porta una altra o una llum o un cric-cric d'insecte dins la...

Havia nascut enmig del blat i feia petar els dits. El guix blanc creuava la pissarra verda. La rosada, m'ha tombat a terra. Jugava amb l...

Però el més nin de tots,                            mou els fruits, radiant, i en ses mans bellament saltironen i dansen: i quin obrir-se el...

L es cireretes ja pengen de l'arbre com fanalets d'una festa major; enlluernats, els ocells hi fan via, enamorats d'aquell món d...

Encara hi ha penjolls de cireres  a les branques més altes del cirerer adormit. L'aire escampa el perfum del gessamí que puja pare...

                     Homenatge a Marià Villangómez El mot damunt del mot s'empelta i riu. Cap paraula no es mor que no en floreixi...

Tinc la casa voltada  d'un rierol molt clar. I dins de l'aigua no s'hi fa mai vespre; la lluna sempre hi és, endiumenjada, ...

Deu anys de lluita d'estudiants, volem cinema en català .. I fou així, tot fent camí .. Pa amb tomàquet rialles per berenar, ...

Quan dits d'alba trauran estranys vels del seu rostre, estols de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes trescaran ...

Jo t'am, rosada, cerva tardana tu qui madures dins l'ampla cuina a ramells o garlandes penjada on no arriba amb els dits la...

Després del mercat una barreja d'olors pertorba els sentits; restes de lletuga i tomata, una cirera marcida, les pomes plenes de cucs...

Hi ha un temps callat en què les fulles neixen la finestra és un mirall on et transformes en núvol un espai contingut en un altre el so ...

Va començar a l'ombra de plàtans i til·lers Ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres Un cop l'any, i ginesta.         ...