«Te n'he parlat tantes vegades, de la meva ciutat,         la ciutat dels meus divuit anys, els carrers, les cases,      ...

La ciutat esfullant-se a la gola oberta del bosc. Mudes, les branques dels cards s'hi adormen. Funestes com la nit les conques se m'...

                Who hateth thee that I do call my friend?                             William Shakespeare, sonet 149 Aquell hivern m'hav...

   I Evoco únicament la imatge d'un capvespre al pont de pedra, en rosa. Neguit de la incertesa, aigua aquietada del riu. Cla...

la insubmissió: amb el coll indicar un no ampli i ferm després cercar entre els mots una escletxa rosa que roda amb furor en cada pètal ulls...

Potser arribaves al Kaystros quan la vas pensar, i ara és el riu un sediment de pedres. Potser miraves la badia d'Efes quan la vas dir, ...

Hi havia un mar lluny de tu sense arena i sense calma, gavines cegues al far, tres peixos dalt d'una branca i una ciutat treia fum sempr...

una ciutat instal·lada només com a poeta només escriure només ser no doble només una recórrer llambordes rebentades de necessitats obviades ...

Oh ciutat poderosa ciutat màxima vas sofrir pesta amb foc vas ser cremada les fustes de sàndal dels jardins en guspires i en fum s'...

Encara ara, en els moments de solitud més fosca, una imatge d'infant, d'adolescent i fins de la primera jovenesa s'acosta a mi (...

Ara que et veig reflectida, allargada silueta, casa estreta i ocell negre de vol baix, en els bassals, vols dir que romandràs sense esvair-t...

És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...

    Travesso el pont i els tornassols esclaten     a les façanes.     Al pont de pedra els tornassols remunten     fora muralla.     Ciu...

Cel i mar                cel i mar i la costa plomosa de Garraf el camp i la muntanya com l'abraç de la mar —qui deixava Castella no hi ...

Camino pels carrers, travesso ciutats trinxades, llegeixo noms de pobles que conec, m'assec sobre voreres enrunades, m'endinso fàcil...

Invocaré l'asfalt de l'ombra, les dents que com les pedres es podreixen, els nombres cabalístics de la pell vençuda, els morts ressu...

   per a A.P.C. Dues dones seuen a taula vora una finestra. La llum esclata diferent en cadascuna. La conversa guspireja i els vianants del ...

Quan l'última que escric és la paraula més dolça que sabia a frec de cossos, s'allarga la ciutat com una dansa d'aurores per fin...

El seu perfil hel·lènic té un punt de gravetat                         quan està trista. Les ones del seu pit               ...

Tot acariciant el flanc d'una desesperança animal, navego cap al mercat, amb un coltell ben lligat a la cuixa. Em podrien fer ...