Us espanten les flors perquè sou troncs. Troncs vells i fibrosos o tiges que voldrien ser troncs. Car sempre us han dit que el que...

                La foscor morirà                 però, com el llamp, ens arriba abans no toquem de peus a terra no llegim la forma dels núvo...

   Ahir somreies lluna encesa d'estiu   com una síndria.    La nuvolada lluna roja d'estiu claror esberlada.     Tocatardana lluna p...

   A Vicent Andrés Estellés, en la mort de la seua primera filla. La sang et va trencar la somnolència de quan dormies somnis sens...

                    tous les matins du monde sont sans retour                                   pascal quignard un dia vas oblidar per què p...

Ja no és morta la primavera. La claror creixent eixuga l'ombria i remata l'hivern dels nostres dies. De la font del desig brota l...

El cor és un llac de sang. La carena del vaixell, la quilla del somni. Invoco la nit perquè em parli i porti, en la claror flonja de l'a...

De Dosaigües recorde els dies clars d'estiu on respirava bon aire, un poble tranquil, humil, amb olor a menta i a pi. I la gent senzilla...

Quan els clavells m'omplen la casa totes les coses fan claror; si són vermells, el fred s'aparta —cada clavell un petit foc— i si só...

Aquell banc de la plaça, en l'hora extàtica, que acull els pensaments quan ha emmudit la ciutat, i una pau quasi eleàtica, hi arriba per...

    Llavors va caminar i va beure una rara gota:     El mar.     I els peixos —     Es reuniran els peixos amb ell?                         ...

Tant si baixes la vista vers la immunda gruta de l'Univers, alberg de pena, on mai no s'ha avingut la llum serena amb les tenebres d...

Ets al meu costat, llegint. Reposem. I és en aquest instant que tant s'ignora a ell mateix que descobreixo la bonesa de l'existència...

Són  madurs  els  raïms,  el  camp  llaurat. La  muntanya  dels  núvols  se  separa. Sobre  els  miralls  polsosos  de  l'estiu l'om...

Jo no sé per qui tocava la campana del meu cor: per la terra fonda i blava i la posta, que era d'or; per la olor de la ginesta, i el cel...

La vella filava la font de pastor, quan la neu rajava tot era claror. Preludi de vida! Sagrat naixement! màgica florida de la flor d'arg...

Sense pols, la sandàlia ens ha deturat, mar, a la victòria de la teva presència. Et mirem la immensa claror de l'aigua que ens inunda el...

                               Però per a tu no són fosques les tenebres,                                                  la nit t'és t...

La claror verda de la tarda m'atura al límit del neguit com una música de flauta per les agulles dels sentits. La ratlla fina de les not...

Aquest mirall d'absències no diu tota la veritat. Per qualsevol escletxa del temps nou la llum esclata i al foc dels anys hi ha el gran ...