No hi tornaràs al regne abandonat, als corriols de juny, al rierol ombrívol sota el dosser dels castanyers verdíssims, al racó humit on crei...

Per cloure la nit i el poema que fuig em miro les mans i la taula parada de papers i de llibres cercant les paraules que han de trencar el s...

Mira la lluna alta, llunyana, sempre al marge de tot. Cap trontoll de sentiment li fereix el cor, cap desengany de vida ofusca el seu cel en...

Juga la llum, per dins el verd pinar, insondables i eternes meravelles... La terra clou els ulls per reposar, i el cel desvetlla el co...

Les muntanyes clapades de fràgils ors, de porpres sumptuoses. Clares veus dels infants -la Laura, l'Adrià- damunt del clavicèmbal ...