Et teníem en mans sense poder-te amagar, sens poder-te capir altre cop dins la sang, com una serp que torna a recules al cau. Eres, per anar...

DIGUES EL NOM DEL MAR i toca el sol com un piano. No t'aturis fins que la posta et cremi els dits. Aniré marxant, jo, perquè ...

          Dedicat a la Mercè. La veritat oneja al vent, i cada bri d'aire et bufeteja els somnis fins a convertir el teu son en fum. Què...

   Allà on s'acaba el bosc       i comença el cel, ha pres un sentiment estrany              en arrels   que creixen massís avall.    Al...

Cada llibre de poemes té un procés De descobriment Cada poema ens diu com funciona Un món tancat Cada vers ens dona un dels plers Més antics...

Jo he obert la meva flor al coll d'una flor tancada, poncella que ja comença a perdre's i a esgarriar-se. És del cert? No ho sabré m...

Inaugural uncertainty, a shocked prelude in which everything wavers until the parched prehistoric ledge breaks out in spots: three, four, li...

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquest matins passen sense l'angúnia de cap ànima a dins... Matins de març, on sembla que la...

Arriba diumenge i ens ve a visitar un parent del pare que lluny va marxar. La mare prepara, per fer un bon dinar, un gall dindi al forn que ...

"Perquè comença una petita vida entre nosaltres, avui us ho anuncien el meu plor i aquests versos" Vegeu com ja espatllàvem la pri...

                              Quan pronuncio la paraula res creo una cosa que no té cabuda en cap existència                                ...

No passa res, no passa res. Els camins no porten enlloc però no és greu, tampoc en sabem res del desert i bé que hi anem i el fotografiem i ...

Ara començo un altre cop la vida; ja soc en aquest món de la matèria que té perfum, però, d'eternitat. Sota la nit, que no s'atura, ...

es confonen els termes de la vida i la mort, s'anul·len diferències, predomina una joia prenyada de reserves. El paisatge s'estén al...

ara que els llums resten encesos i les revistes sobre la taula ara que la radio calla i la pluja sona més fort ara que la teva veu és pura i...

Em sentia batre el cor com les ales d'aquell ocell. Va començar a ploure i no vam veure més la lluna. Havia pujat al vagó amb un bitllet...

Un cant arriba amb l'ombra deixada a la vora de les carreteres; caminem sols i no deixem d'escapar de l'horitzó que ens avança. ...

A Milagros Salvador Les calcàries vestides de gris es dilueixen amb el plor, deixen petites fissures on arreles com una falguera. Els sentim...

La meva història comença de manera ben senzilla:          podia parlar i era feliç. O bé: podia parlar; per tant, era feliç. O bé: era f...

Tot comença un nit d'estiu: conversa i somnis de paper.           Qui vol un monstre?           —estàvem avisats—. Vam recollir...