És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest e...

                 Soporta la ira del cierzo                  igual que un barco a la mar.                  J. A. Labordeta, La savina Amb el ...

I a aquella generació de dones de raça valenta -les de les nostres àvies- que, sense renunciar ni a l'amor ni al treball, molt sovint fe...

En record d'Adelaide Khotatso Matima (nascuda Chalo) Inspirat en el poema de Dominique Christina, El Poema de la Regla Després de més de...

Ho tinc observat. Si entro al bosc i hi aboco un perfum de públic, el bruc és l'arbust que menys s'hi complau, el que menys s...

dins el llit de mel del rusc l'abella es cargola fimbren les companyes per apartar el que atrapa i ofega fent florir l'esbós ...

Aquestes lianes m'omplen la pell. Què ser sinó un tros d'herba fina. Què pretendre sinó ser el verd que dignifica. Si volgués s...

Ens avesem a la Foscor - Quan davalla la Llum - Com la Veïna quan agafa un Llum Per advertir el seu Adeu - Un Moment - caminem insegur...

Tot elegant el vailet amb el seu plomatge diví se'n va a festejar pel camí. Estarrufa un arc iris quan ensenya els colors i s...

Aquesta persona tendra i decidida que de tot fa motiu d'aprenentatge, la trobaràs quan et contemplis, matinera, davant el mirall. ...

LECTORA A LA FINESTRA ... fixava la mirada, com un infant a una papallona groga que vol agafar, al preciós petit pany de paret. Així és ...

de vegades ets més llarg que altres vegades les tíbies no sempre són llargues de vegades ets més prim que altres vegades el clot, p...

Cauen les branques amb tambors de tempesta. Dianes del llamp. La flauta del vent i la cursa dels núvols. Bressol d'onades. Sequ...

Déu ens duga la pluja a tots! Amb ells, terra i gent, m'he portat bé i generós. Ells van trobar el just comportament, jo el...

M'agrada veure'l devorant les milles i engolint-se les valls i deturant-se a l'indret on s'abeura; i després, fent un sa...

-Vols dir que et poden fer creure coses per un argument que no val, però que sembla que demostre això? -va preguntar la Marta. -Sí, hi h...

A una casa de rosa no t'acostessis massa, que els estralls de la brisa o el rou que la inundés, amb una gota, desfaran la muralla es...

Germà, digueres, no em diguis més això, que els únics que no es comporten normal són els esdeveniments. TOT ERA VEU Enric Casasse...

Les formigues són com uns punts suspensius --que no diuen el que dius. Les formigues, corrua de l'interès --arrepleguen dels de...